LA BOTIJA

L´ART D´UN RECIPIENT

 Exposició, Centre D´Art taller D´Ivars

alumnes del curs de ceràmica de I´EPA

  

inaguració dissabte 17 a les 20,30h.

visites: del 18 al 30 de març

LES PARTS

La botija consta d´una ansa, d´una boca per a omplir-la i d´un broc (o “pitorro” o “bequelló”) amb el seu foradet per on ix el raig d´aigua en direcció a la boca assedegada. Té panxa i pot ser més o menys panxuda segons la seua cabuda.

USOS I COSTUMS

Es col.locava damunt d´un plat que servia per a retindre l áigua que semava. Se solia vestir amb un drapet o mocadorte brodat, o bé se li tapava la boca amb una ret feta de ganxet perquè no entrara cap intrús.

Per a beure cal alçar-la a pols agafat-la de l´ansa, col.locar-la damunt de la car. Es decanta per afavorir, amb un moviment de monyica, l´eixaida de l´aigua pel “pitorro”.

De la botija es beu “al gall”, es a dir, compassant l´obertura i el tancament de l´espiglotis amb el volum i la velocitat del raig que arriba a la gola des de les altures. Sempre sense tocar amb els llavis.

Aprender a beure a gall era un ritus de pas, de xic/-a fadrinet/-a. “Mamar”, es a dir, beure directament del pitorro, es considerava una autèntica heretgia, només admissible si es tratava de xiquets/-etes que encara no disposaven de prou braó i no havien aprés a beure a gall, o totes dos coses.

El seu orige es remonta a ñes antugues cultures mesopotàmiques on es trobaren restes de formes similars a ñes actuals. Els periode del seu màxim explendor fou l´Edad de Bronze al Mediterrani. La seua decadència s´inicia a la segona meitat del segle XX amb l´aparició dels frigorífics domèstics.

De aqui tartamudeja es diu que “fa botiges”, per analogía segurament amb el soroll de les xanglotades que pega l´aigua en el seu camí des de la botija a l´esòfag del bevedor.

Vint estudiants han fet possible aquesta exposición

MOLTES GRACIES!!!!!!!!!!!